A Sophie Tappeiner de Viena, l'artista va posar èmfasi en l'expressió de la cultura kurda en la intersecció del mite i la realitat.
L'última exposició individual de l'artista londinenca Jala Wahid "Newroz" a Sophie Tappeiner va rebre el nom de la celebració de l'equinocci de primavera de març per celebrar l'Any Nou kurd.A través de balls i fogueres, els kurds no només van marcar el començament de la primavera, sinó que també van imaginar la llibertat d'un domini opressiu.Per tal de reduir les celebracions de Newroz, el govern turc va prohibir l'ortografia kurda de Nowruz, la celebració de l'Any Nou iranià.Tanmateix, la cerimònia de foc de Nuroz, que reflecteix els 21 raigs de la bandera kurda, encara simbolitza un fort sentiment de pertinença als kurds, un símbol indispensable en la pràctica artística de Wahid.
Jala Wahid, "Newroz", 2019, vista de l'exposició, Sophie Tappeiner, Viena.Cortesia: Artista i Sophie Tappeiner, Viena;Foto: Kunst-Dokumentation.com
Dues grans ulleres de sol de fosa estan instal·lades a la paret frontal, la Vernal Pyre de color verd fosc (totes les obres, 2019) i la daurada taronja Threatening Our Shimmering Flag (la brillant bandera que ens amenaça), que també recorda el símbol de l'energia solar kurda a la bandera nacional. .El sol va provocar la rotació eterna dels cossos celestes, presenciant el cicle continu d'esdeveniments de la vida -naixement, celebració, mort, dol- canviant constantment al llarg del temps.A l'espai del sòl entre els dos sols, hi ha diversos motlles de cames femenines de color morat, vermell i marró (cuixes mentals, halo de fuet, flames i sashain).Aquests cossos inferiors sexy s'emboliquen uniformement en plecs semblants a draps, que no només atrauen les seves accions trivials crítiques en el temps, sinó que també atrauen la pell i la carn primes que hi ha a sota, cosa que destaca com crear feminitat a través de la roba.En altres llocs, dos tocats fets de granit, tafetà i comptes de miyuki —corona de cendres i alba de seda d'aranya— s'assemblen a la roba tradicional de les dones de Nuróz.
Jala Wahid, corona de cendres, 2019, alumini, tafetà, niló, perles miyuki, 72×23×22 cm.Cortesia: artista de Viena i Sophie Tappeiner;foto: Kunst-Dokumentation.com
La disposició del sol, el tocat i les cames de Wahid deixa entreveure la relació entre el personatge i el sòl, però els diferents components no estan totalment integrats.El focus de les boutiques de cada peça l'interpreta com una escena reconstruïda d'un ball festiu, que fa que la relació i les proporcions entre els elements figuratius es confonguin pel parpelleig de les perles, les pedres de jade i la fibra de vidre.De manera semblant a la projecció relativa del sol, el fort contrast de llums apunta a la rotació del dia i de la nit, i reforça la convivència de dol i celebració, que és vital per al sentit i l'expressió de Nuróz.En substituir l'actuació fragmentada per la representació imitativa, l'artista posa èmfasi en la realitat d'èxode de persones mediada políticament pel llenguatge simbòlic.
Jala Wahid, "The Fiery Father", 2019, vista de la instal·lació, Sophie Tappeiner, Viena.Cortesia: Artista i Sophie Tappeiner, Viena;Foto: Kunst-Dokumentation.com
El so dels tambors que arriben del soterrani de la galeria genera una energia que implica que el ball és almenys previsible.La cinta de vídeo de la planta baixa "Fiery Father" mostra una sèrie de subtítols en anglès amb un tipus de lletra personalitzat que imita l'escriptura àrab.Un vers escrit per Wahid palpita amb el ritme de les pel·lícules àrabs i el tambor persa daf, mentre que el fons de la pel·lícula supura oli i aigua sota la llum de la lluna.El títol de l'obra fa referència al jaciment petrolier de Baba Gul al nord de l'Iraq -l'anomenat pare del foc-, que crema des de fa milers d'anys, i els kurds disputen aquest control.En comparació amb les escultures estàtiques de dalt, les paraules i els ritmes intermitents de Fiery Father van mostrar finalment el centre d'actuació de la celebració de Newroz, mentre que daf em va fer un testimoni de la dansa: "Ballar sense ignorar la mort i la gravetat es deriva de Com va dir Wahid al seu poema, és va ser enterrat a Baba Gurgur, posant èmfasi en la cultura kurda a través de la intersecció del mite i la realitat mitjançant l'expressió de cicles naturals i el retorn al futur.Tradició per expressar.
Imatge principal: Jala Wahid, Newroz, 2019, vista de l'exposició, Sophie Tappeiner, Viena.Cortesia: Artista i Sophie Tappeiner, Viena;Foto: Kunst-Dokumentation.com
A la Galeria de Londres de 1957, un artista de Ghana va explorar la teoria de Stewart Hall que la identitat cultural "pertany al futur i al passat".
En la primera exposició individual celebrada a la seu de Sadie Coles, l'artista va minimitzar els retrats i les notes d'una època passada.
Un nou comitè de Cell Project Space s'enfronta a preguntes sobre la nostra complicitat en la gentrificació urbana
Amb la identitat de Manxúria, el pintor va marxar en motocicleta cap al ferrocarril de l'est de la Xina per explorar l'herència en declivi de la província del nord-est.
L'exposició dedicada a l'art contemporani rus mostra com Rússia sota el lideratge del president rus Vladimir Putin ha proporcionat informació per a la creació artística durant les dues últimes dècades.
A VITRINE de Basilea, l'artista crea un entorn semblant a un teatre que reflecteix l'estètica del transport públic
A Vleeshal de Middelburg, l'espai fosc de l'artista revela la càrrega colonial de la ciutat i la invisibilitat dels cossos negres.
A Felix Gaudlitz de Viena, una sèrie de fotos fetes pel novel·lista francès és un bon exemple d'intimitat.
A través d'una sèrie de programes de televisió per encàrrec, l'Austria Arts Festival replanteja creativament la manera com es fan les exposicions durant la pandèmia
Al Wexner Art Center, l'artista va representar la connexió entre l'American Voting Rights Act de 1965 i la teoria del color d'Albers
A la Yossi Milo Gallery de Nova York, les fotos manipulades per l'artista del bosc de Manitoba van trencar l'optimisme dels somnis hippies.
A "Princer Arts & Letters" d'Austin, les obres exposades pels artistes van reafirmar els experiments en curs als Estats Units.
Des de l'estrena de Mnemosyne Atlas d'Aby Warburg a Berlín fins a les estampes polítiques de Corita Kent a Innsbruck